Parlem sobre Iluro!

Avui us explicaré un dels meus molts viatges pel Mediterrani, vaig triar Iluro per passar uns dies d'estiu i perquè la veritat és que m'interessava aquesta ciutat per moltes coses que us aniré explicant. La seva cronologia és entre el 75-50 abans de Crist, té moltes teories, però destacaré la teoria de Joaquim Garcia, que era un arqueòleg que treballava en algunes excavacions de Mataró, que és el nom actual que té ara la ciutat d'Iluro, es va començar a anomenar Mataró després de la caiguda de l'Imperi Romà. 

Els seus orígens m'interessen bastant a Iluro,abans de que ells hi arrivesin no hi vivia ningú en aquest territori, van crear el que s'anomena Fundació de nova planta.
El Maresme, que és el nom de la la comarca, estava habitada per una tribu Ibèrica dels Laietans. Van Crear assentaments, que aixó significa que estaven arrant del mar, i aixó els permet intercambiar productes més facilment que per les montanyes.
L'estroctura urbanistica de les ciutats, es contruia un exemple de urbanisme romà, amb un perimetre regular i xarxa ortogonal dels carrers

La ciutat tenia unes dimensions 8 hectàrees. A la fundació de Iluro, els carrers eren traçats a partir de la planificació urbanística típica de Roma, mitjançant els quatre carrers; a partir de dos vies que estaven creuades; el cardus(d’orientació de nord a sud) i el decumanus(d’orientació est a oest).Els altres carrers es disposaven de forma de quadricul·les paral·leles(els cardines i els decumani minores).La ciutat va ser envoltada de muralles per defensar-se dels seus enemics, les muralles tenien dos parts: baix graus(blacs pedium) alta (argamassa).

Es van construir varis edifcis uns dels més importants va ser el famòs fòrum que era l’espai públic més important de tota la ciutat de Iluro, era el lloc on s’exercia totes les activitats públiques(socials i polítiques).Iluro també comptava amb els seus banys públics, les termes, on no només s’utilitzava per mantenir la seva higiene, si no també per mantenir una relació i vida social.                                                                                      

Cisterna, que es el lloc on es guarda l'aigua, o sigui un diposit.S'han trobat restes d'un temple paleocristià que era una gran casa senyorial amb paviments de mosaic que es coneguda com la Domus dels dofins, i a més a més hi havia mercat, que era molt gran.

I no ens podem olvidar de Torre Llauder que es troba a l'àrea urbana de Mataró,Torre Llauder era una vil·la de gent rica, molt luxosa, tenia moltes habitacions i moltes dependencies. amb un patri central A més a més tenia un gran jardi .La casa estava decordada amb mosaics

Si parlem de l'economia, a Iluro arribaven productes manufacturats d’arreu de l’imperi: vins itàlics, gals i orientals, oli del nord d’Àfrica, oli i salaons(producció de productes amb sal) del sud d’Hispània...
Iluro també posseïa les seves botigues, les tabernae, que es situaven en les plantes baixes de les cases dels carrers principals

I per ultim, os explicaré un personatge molt important de la ciutat de Iluro, es deia Lucius Marcius, era un ciutadà romà un magistrat, va ser molt important

Coneixent una mica més als Ibers...

Els Ibers van ser una població que van viure en península Ibèrica durant els segles X aC al s I aC depenent de la romanització de cada zona en concret



Va tenir la seva màxima expansió territorial aproximadament entre la desembocadura del riu  Roine i  Cadis i així va aconseguir gran part de la costa mediterrània del occident. Els Ibers es feien els seus propis habitatges en zones on hi havien turons, muntanyes, per tenir més defensa contra els seus contrincants.

Normalment els ibers construïen els seus poblats a prop dels camins. Tenien places centrals també edificis públics, i fins i tot tenien temples. Aquests poblats estaven emmurallats, per la mateixa raó que creaven els seus llocs per viure en muntanyes amb la finalitat de poder defendre's.

Dins de les cases, per exemple a les parets, utilitzaven pedra i totxo, als sostres canya i palla.
Els ibers tenien que guanyar-se la vida d'alguna manera, la manera de guanyar-se diners més destacada va ser laagricultura dels cereals, ja que, el seu aliment bàsic eren els cereals. A part dels cereals, la vinya i la Olivera eren els aliments bàsics per aquesta tribu. Una altre font d'aliment era la pesca, i ademès feien comerços amb els grecs. 


La seva societat era patriarcal aixo vol dir que el pare, o cap de la família tenia tots els drets, tots els guanys eren per ell.Tenien una forta importància per els guerrers. Quan lamentablement un familiar moria tenien santuaris, en els quals feien funeraris amb una mena de rituals.
Era una costum fer cendres en offres.Enterrades amb l'aixovar, en el que posaven les pertinences del difunt i menjar. 



La escriptura, que nomes la podem saber per alguns jeroglífics que hem pogut guardar d'aquella època nosaltres no els podem llegir ja que per desgràcia no sabem el seu significat

Entrevista a August

Bon dia, telespectadors, avui tenim el plaer de tenir amb nosaltres a August, li farem una petita entrevista per coneixer una mica millor al nostre primer emperador, de la Peninsula Itàlica.Parlarem una mica desde el seu naixement fins a la actualitat, espero que os interesi i que paseu una bona estona amb nosaltres


Bon dia August,Com estas?
Molt bé una mica nerviós
Tranquil, nomès et faré unes preguntes
Quin es el teu nom real?
El meu nom de naixement es Cayo Octavio Turino
Quin dia vas neixer?
Vaig neixer el 23 de setembre del 63 a.C
Qui era el teu pare? Com vas afrontar la seva mort?
El meu pare era Gai Octavi, venia de una familia Aristocratica. Cuan ell va morir que va ser a l'any 58 aC volia fer un canvi, llavors vaig anar a viure a una finca, on hi vivia la Julia, que era la meva avia, Viltrae i la germana de Juli Cesar. Desprès d'aixó vaig decidir anar a viure a casa del Luci Marci, que es el meu padrastre
Y la teva dona?
La meva presiosa dona es diu Àcia, estic casat amb ella.
A que es dedicaba el teu pare?
El meu pare va ser prestador de diners, pero va arribar a ser pretor
De qui vas ser succesor?
Soc succesor de Juli Cesar, sóc de la seva familia, el seu nebot
Has arribat a aconseguir algun títol?
Si,al any 27 aC vaig rebre el titol de princeps de la república
Parlem ara de la República que vas crear. Quins canvis vas fer?
De la meva República lo que més destaca es que hi va haver una gran pau, que li van anomenar mes tard, Pax Augusta, en honor al meu nom
T'agrada la idea de que has sigut el primer emperador de roma?
M'agradra molt, vaig fer un canvi, i espero sempre estar en la historia de aquesta Peninsula, que els meus nebots puguin saber qui va ser el seu avi

I per acabar... 
Quan va ser la Batalla d'Actium?
Es va produir el 2 de setembre de l'any 31 a.C
Amb qui et vas enfrontar?
Amb Marc Antoni
Ens podries explicar una mica aquesta Batalla, en que va consistir?
L'enfrontament amb Marc Antoni, es va produir en Actium, sobre el mar Jònic, en una regió de la Grècia centre-occidental, anomenada Acarnània, el 2 de setembre de l'any 31 a. C.

Marc Antoni anava amb tres esquadres, amb 220 galeres, 2000 arquers i vint mil legionaris. Una quarta esquadra al comandament de Cleòpatra, es va quedar vigilant, amb vaixells mercants i quantiosos tresors.
Després d'una tempesta, va avançar Marc Antoni aprofitant el favor dels vents sobre les veles de les seves naus. Marc Antoni anava a la dreta, estant les seves naus a càrrec del cònsol Cayo Sosio, encara que el moviment es va iniciar per l'esquerra. Les embarcacions d'Agripa eren més noies, per tant més ràpides, i millor equipades, el que li van adjudicar el triomf.
Les forces de Cleòpatra van emprendre la fugida, entre les naus enemigues, que en ser visualitzades van haver de suportar un violent atac en què es va incloure l'ús de foc grec.Marc Antoni anava darrere. Sense els seus caps, la lluita va continuar fins a la hora 16 en què es va produir la rendició de les forces del triumvir oriental.
Des Alexandria, Cleopatra i Marc Antoni van tractar de resistir, però va ser impossible.Les tropes de terra també es van rendir.
Creient Marc Antoni que Cleopatra havia mort, es va suïcidar utilitzant la seva pròpia espasa. Davant d'aquesta situació, veient Cleòpatra el seu cruel destí, participant de la desfilada que consagrava el meu trionf i com a esclava romana, també es va suïcidar.

Diari

Salve! 
Em dic Sandrae, i només tinc 8 anys. Peró en aquests 8 anys, ja he estat treballant, de la mateixa manera que treballa el meu pare, perquè som uns plebeus que no valen res, els qui tenen el poder a la meva ciutat son els patricis. Com m'agradaria ser una patricia! Aquests si que viuen bé, tenen esclaus que els treballen per a ells mateixos, ells no tenen que moure ni un dit, i sempre tenen tot el que desitgen. Al meu pare els hi donen fastig, diu que aquests patricis no saben lo que es guanyar-se la vida per a un mateix, ja que t'ho donen tot mastegat. La meva mare va caure en la esclavitud, ja que teníem molts deutes, i no els podíem arribar a pagar. Ara treballo de 8 del matí fins a les 8 del vespre, i nomes tinc 30 minuts per menjar, el meu amo, es bastant dur, Peró estic intentant arribar a pagar per la meva llibertat, Peró si os dic la veritat, si aconsegueixo tenir aquests diners, seran per la llibertat de la meva mare, perquè vull que tingui la vida que es mereix, mentrestant em passaré les nits somiant en ser una patricia molt maca, tenir un noi que m'estimi ,tenir molts fills, i sobretot ser feliç

Les Guerres Púniques

          La conquesta d’Itàlia:

Des del s. V al s. III A.C. Roma va passar de ser una ciutat-Estat a Conquero, de manera lenta però sense parar,per tota la península Itàlica. Al segle V A.C. Roma forma part de la Lliga llatina formada per les Ciutats del Laci. La Lliga es va enfrontar en unes guerres amb els pobles veïns i els van guanyar. Durant el segle següent Els etruscs, Els llatins i  Roma van patir una invasió de els gals que van entrar a la ciutat,se'n van anar a cambi d'un rescat (390 aC). Els romans van continuar l'expansió en les tres guerres contra els anomenats samnitas (343-295 aC), que van baixar de les muntanyes per ocupar la Campània.Però malgrat que s'arriben a unir contra els romans, Tots van sent derrotats. Roma primer va sotmetre
      Els llatins dissoldraran la Lliga llatina, a continuació venceran els samnitas i Altres pobles itàlics.
Finalment, Despres de que la majoria de les ciutats etrusques caiguessin sota domini romà, als principi del segle III A.C. nomès quedaven lliures a la península Italiana els colònies segregui del sud (Magna Grècia). Però l'avanç romà a la Magna Grècia, el mateix que havia passat en alguna de les etrusques, va ser mes facil pel fet que a les ciutats, afectades per conflictes socials interns, els aristocràcies locals afavorien la intervenció del poble Romà per frenar.Els processos democratitzadors. La principal de les colònies Greg, Tarent, en veure la seva hegemonia, va demanar Ajut al rei grec de l'Epiro, Pirros. L`'Epiro no va saber treure'n profit de les seves victòries inicials sobre els romans, sinó que va passar a Sicília, per defensar els colònies segregui dels cartagineses. Quan va tornar a la península, Els romans el van vèncer a la fi, obligant-lo a retirar-se, i Tarent va passar a les seves mans al segle 272 aC

La conquesta d’Occident:

Roma, després de aconseguir sotmetre al seu poder per tota la península Italiana , havia esdevingut una potència mediterrània del mateix nivell que Cartago, ciutat del nord d'Àfrica (a l'actual Tunísia) fundada originàriament pels fenicis. Els cartaginesos havien creat colònies per tot el nord d'Àfrica, el sud de la península Ibèrica (Màlaca o Málaga, Gadir o Cadis), Eivissa, Còrsega, Sardenya i Sicília. La seva força comercial els feia competencia amb les colònies gregues  de la península Ibèrica -Empòrion-, la costa occitana i Sicília. En aquesta situació Roma i Cartago eren dues potències en expansió que sempre estaben enfrontrades pel domini del Mediterrani occidental.

La primera guerra púnica:

Els mamertins, uns mercenaris a sou de Siracusa, s'havien rebel·lat i havien ocupat Messina, on van crear un estat propi. A Cartago  els protegia fins que els mamertins van decidir donar-se a la ciutat de Roma. Quan els romans van acudir a ajudar els mamertins, va començar la primera guerra púnica.
La guerra va ser sobretot a Sicília, on els romans van disposar de l'aliança de la poderosa colònia grega  de Siracusa, mentre que l'exèrcit cartaginès estava comandat per Amílcar Barca. Roma fins en aquells moments havia lluitat sempre a terra i per això va haver de crear gairebé de nou una flota de guerra i van imaginar una tàctica nova: aferraven les naus enemigues amb uns garfis i per mitjà d'unes passarel.les que es llançaven en l'abordatge, de manera que el combat esdevenia un cos a cos terrestre, que va fer un bé per als romans. Gràcies a això van aconseguir vèncer Cartago, tot i que el desastrós fracàs de l'intent romà de portar la guerra al nord d'Àfrica va obligar a construir ràpidament una nova flota, finançada pels romans rics.
 El bloqueig dels ports cartaginesos a Sicília i la derrota de les illes Egades van forçar la rendició de Cartago, que va haver de llliurar una forta indemnització i les seves possessions de Sicília, illa que es va convertir així en la primera província romana. Pocs anys després els romans van aprofitar quan els cartaginesos van començar a ser mes debils per envair Còrsega i Sardenya (238 a.C.).

La segona guerra púnica:

Per rescabalar-se de la derrota en la primera guerra púnica  i la pèrdua de territoris, els cartaginesos, van conquerir bona part del sud i l'est de la península Ibèrica fins a l'Ebre, que, per cert es una zona de gran riquesa de minerals. Quan va morir Amílcar en el segle 229 a.C., el va succeir l'Asdrúbal, que va fundar Cartago Nova (l'actual Cartagena). El tractat de l'Ebre va fixar  en aquest riu els límits de moviment entre els romans i els cartaginesos. Tot i així, quan el Anníbal, fill d'Amílcar va esdevenir cabdill dels cartaginesos a Hispània en morir Astrúbal, va atacar Sagunt, ciutat ibèrica aliada de Roma, el senat romà va declarar la guerra a Cartago , i així es va iniciar la segona guerra púnica.
El següent pas d'Anníbal va ser tan audaç que ningú no l'esperava: amb un enorme exèrcit d'uns 70.000 homes i uns quants elefants van creuar els Pirineus, el sud de la Gàl·lia i els Alps i va entrar a Itàlia, sense que l'exèrcit romà enviat atrapar-lo al Roine arribés a temps. Malgrat perdre la meitat dels seus homes, un cop en terres itàliques van aconseguir una sèrie de victòries sobre els romans (Tesí, Trèbia, Trasimè, Cannes) que van fer perillar el domini romà de la península, ja que molts pobles del sud d'Itàlia es posen al seu costat. Tanmateix no s'atreveix a atacar la ciutat de Roma. En un primer moment Roma va ser presa del terror, si bé finalment va reaccionar: es nomena undictador  -Fabi Màxim- i es va iniciar una guerra de desgast, amb tàctiques de guerrilla, contra Anníbal.
 Mentres que els exèrcits romans havien arribat a la península Ibèrica per primer cop, comandats pels dos germans Escipions -Publi i Gneu Corneli Escipió- contra els cartaginesos que hi havien sota les ordres d'Asdrúbal, germà d'Anníbal. El mateix 218 a.C. van desenbarcar a la colònia grega d'Empòrion  i hi instal·len un campament militar, que serà la base de les seves operacions contra els cartaginesos que havien restat a la península Ibèrica.
La guerra de desgast va afavorir els romans: a la península Ibèrica, tot i que els Escipions van morir al segle211 a.C., els cartaginesos hi serien vençuts per Publi Corneli Escipió fill -conegut més endavant amb el nom d'Africà-, investit amb els poders de procònsol  a desgrat de la seva joventut (210 a.C.). Mentrestant a Itàlia Anníbal anava perdent el seu avantatge inicial. De tota manera Roma va tornar a perillar quan després de ser derrotat a Bècula, Asdrúbal va fugir d'Hispània amb un altre exèrcit cap a Itàlia, en una repetició de la gesta del seu germà. Tanmateix els reforços no van reeixir a unir-se a les tropes d'Anníbal, sinó que van ser esclafats i Asdrúbal mort a Metaure. El 205 a.C. Escipió va emprendre una iniciativa arriscada: passar les legions romanes al nord d'Àfrica. Això va obligar Anníbal a abandonar Itàlia per defensar Cartago. Finalment va tenir lloc la batalla decisiva a Zama (202 a.C.), guanyada pels romans, i els cartaginesos van demanar la pau, per la qual van pagar un preu molt elevat: van perdre totes les seves possessions de la península Ibèrica i de l'Àfrica nord-occidental, van entregar la seva flota i els elefants i van ser obligats a pagar un tribut molt feixuc. D'aquesta manera Roma va guanyar el control de tot el Mediterrani occidental.
Les noves possessions romanes de la península Ibèrica van ser dividides en dues províncies el 197 a.C.: Hispània Citerior -la zona més propera a Roma- i Hispània Ulterior -la zona més allunyada. Al llarg del s. II a.C. els romans van anar sotmetent tota la península Ibèrica excepte la zona cantàbrica, no conquerida fins a l'època d'August .

La tercera guerra púnica:

Gràcies a l'explotació agrícola de les seves terres, Cartago  es va recuperar aviat. Això va provocar la preocupació de molts romans, entre ells Cató  -el qual a cada discurs que feia al senat  en el que acabava dient: Delenda est Carthago ‘Cal destruir Cartago'- fins que hom va decidir esclafar del tot la ciutat amb la excusa que els cartaginesos havien pres represàlies contra el rei númida Massinissa, aliat dels romans. Aleshores Cartago va ser assetjada per Escipió Emilià i, quan va caure el 146 a.C., va ser completament destruïda, els seus habitants esclavitzats i els seus camps maleïts i sembrats de sal. Així Àfrica (l'actual Tunísia) que va esdevindre la  província romana.

La conquesta d’Orient:

Roma havia, lluitat contra Cartago per la seva pròpia existència. Després de Zama va fer la guerra per ambició i per profit. Els regnes d'orient, fragments de l'imperi d'Alexandre, enervats pel luxe, mancats de connexió i, per tant, sense força, van intentar recobrar la seva activitat.


 Aquesta es va exercir menys per les armes que per la diplomàcia, perquè les tropes romanes estaven ocupades en altres partides. Roma no va fer la guerra sinó va ser forçada per les circumstàncies que van voler expulsar els països on s'havia fixat. El seu establiment en orient va ser una operació comercial que va perseguir metòdicament amb els menors despeses possibles.